Una experiència immersiva sense precedents per descobrir l’home de la Sagrada Síndone.
Al llarg de sis sales desglossem els aspectes més importants d’un dels grans enigmes de la història: qui era l’home de la Sagrada Síndone?
Aquest recorregut històric, artístic i científic sobre els estudis de la Síndone, el seu impacte en el món cristià i en la representació de la imatge de Jesús, et farà viatjar a través del temps i més enllà de la ciència.
Aquesta experiència culmina amb una escultura hiperrealista a mida real basada en criteris científics i forenses extrets de la Sagrada Síndone, de la imatge d’un home que podria haver estat Jesús després de la seva mort.
Salamanca ha estat el lloc triat per a la presentació en primícia mundial de l’exposició, però aquesta peregrinarà per tot el món.
A partir de 2023 estarà present en altres ciutats dels 5 continents.
El Sudari de Torí és també conegut com la Síndone. Es tracta d’una sarja de lli molt cara, teixida en espiga, de 430 x 110 cm.
És una relíquia de la fe cristiana a la qual s’atribueix haver embolicat el cos de Jesús de Natzaret després de la seua mort. En ella apareix, encara que un poc borrosa, la impremta d’un home amb signes de turments. A l’esquerra mostra la vista frontal, i a la dreta, la part dorsal.
El temps també va deixar la seua empremta en les cremades sofertes en un greu incendi que quasi va destruir la tela, però encara permet veure la imatge del cos i el rostre que la iconografia ha identificat al llarg de la història com el de Jesús de Natzaret.
El Sudari conservat a Torí continua sent una “provocació a la intel·ligència”, com va dir Sant Joan Pau II en 1998. Interroga científics de tot el món, en tots els camps.
La denominada “imatge del cos” (a la regió definida per les espigues del teixit, de color més fosc) no travessa el teixit i només està present en unes desenes de micres; no té contorn, ni marques de pinzell, ni rastres de pigments; no és una pintura, sinó el resultat d’una oxidació àcida deshidratant de les fibres de lli (cf. STURP en 1978).
L’any 1976, la NASA va confirmar, per a tot el cos, aquesta propietat tridimensional que no posseeix cap altra imatge al món.
La ciència forense ha demostrat que la tela, en algun moment de la seua història, va cobrir un home que va patir tortures, la qual cosa coincideix amb les dades que transmeten els relats evangèlics: la coronació d’espines, flagel·lació, crucifixió i llançada al costat.
Els diversos estudis realitzats encara no poden establir com es va poder formar l’estranya imatge. Encara no s’han explicat el seu caràcter de negatiu, les tres dimensions i l’absència de pigments.
La Síndone pot ser incompatible amb alguna tècnica pictòrica, artística o científica. La sang, no obstant això, sí que és compatible amb un cadàver humà.
En aquesta sala analitzem la representació de la figura de Jesús de Natzaret en el cristianisme. La imatge de Jesús ha estat representada de múltiples formes al llarg de la història, mantenint sempre la seva importància com a element central del cristianisme.
El 1357 apareix una mena de llençol. En aquesta data es fa la primera referència a la tela que ara coneixem com la Sagrada Síndone de Torí. En aquesta sala viuràs el recorregut històric de la relíquia des del seu descobriment fins a l’incendi de 1997.
En aquesta sala immersiva el visitant es veurà envoltat per les representacions de la imatge de Jesús al llarg de la història. La influència de la imatge de l’home de la Sagrada Síndone a les representacions artístiques queda palesa en aquest recorregut històric.
La Sábana Santa de Turín, también conocida como la Síndone, no solo despertó la curiosidad de la comunidad cristiana sino también de la científica.
Por eso desde hace décadas se han llevado a cabo numerosos estudios científicos para analizar diferentes aspectos de la Síndone, como el tejido, si existían o no rastros orgánicos en ella, signos de radiación, etc. En base a todos estos resultados fue posible crear una escultura que diera vida al hombre de la Sábana Santa.